Tot el dia que em volten uns dubtes pel cap. Tot el sant dia. I si estudio treball social? I si no?
I aleshores em pregunto... que fa un treballador social? Que diferencia la feina d'un treballador social de la meva? I em responc el següent:
Un treballador social ajuda a un determinat col·lectiu a afrontar els problemes i les vicissituts pròpies d'aquest, tenint com a enemic l'estat, invocant freqüentment el dret d'igualtat d'un col·lectiu, i al servei (gairebé sempre) d'una entitat sense ànim de lucre. Es caracteritza per un major tracte amb persones trobant-se en una situació feble necessiten del teu suport per tal de tirar endavant.
En alguns casos, aquestes tasques poden recordar a les d'un advocat, però amb diversos matisos. Primer, és una tasca que requereix de moltes hores de menjada de tarro solitària. De cercar l'impossible per un univers de normes contracdictòries i aborrides. De demostrar que tu tens la raó tot i que molt sovint no la tens. De negociar, de fer joc brut. d'anar d'espabilat quant tu tens tota la fe del món.
I ara, quan estic fent aquesta feina, és que me n'adono de que jo no sóc així. Que tot i ser una persona mandrosa m'agrada l'activitat. M'agrada escoltar els altres. M'agraden les cultures. M'agrada poder fer sentir bé a aquells que no tenen les mateixes possibilitats que jo i fer-los pensar que la sort pot estar al seu abast. I que ells em facin aprendre aprenguin lo afortunat que sóc. Tot dins un entorn d'enteniment. De fer-se entendre entre persones que no s'entenen.
Estudiar-ho ara em comportaria un gir radical a la meva vida. Deixar la feina, canviar de rumb. O no. I si
No hay lugar más peligroso que el lugar común: parece el menos arriesgado pero no tiene escapatoria
ResponElimina